Estic feta un embolic

Davant dels esdeveniments que visc penso que, encara que mai no he estat independentista, fa tres anys vaig decidir que no puc viure en un Estat on els catalans són maltractats pel Govern espanyol i ara vull marxar d’un Estat que diu que m’estima però en realitat em necessita pel que li dono.

Estic feta un embolic perquè no m’agrada el que han fet els meus governants al Parlament de Catalunya, perquè no em va agradar la politització del 17-A i perquè tinc dubtes. Un d’ells és que jo sóc una petita empresària que no té problemes en si som o no de la UE, però sí en com he de pagar els meus impostos, si he de pagar a l’Estat espanyol o a l’Estat català. Si he de pagar als dos, seria el meu enfonsament empresarial. Uns em diuen que no passaria res i els altres que incompliria la llei i pagaria amb recàrrec. Què em dieu?

Estic feta un embolic perquè no em deixen votar, perquè per més que ho penso no aconsegueixo comprendre els motius del Govern espanyol. Votaré sí o no, en blanc o nul, però he de votar. És el meu dret. I com que és el meu dret hi aniré.

M. CINTA MARIN GALINDO Subscriptora Castelldefels