La Vanguardia

ELS MOTS ENCREUATS

-

HORITZONTA­LS 1 El clímax més buscat. Xopis tot mirant-ho. 2 Me’n surto prop de les reixes. Estableixo una via alternativ­a d’expulsió de l’orina. Níquel. 3 Agitació a cal ric. Revesteixo d’una aurèola. La marededéu més gèlida. 4 Trepitgen. Decideixo qui guanya un premi literari, i potser fins i tot m’equivoco. 5 En Capone. El metall més noble. Ho copsa al pentagrama. En Joan al País de Gal·les.

6 Fase petrogràfi­ca fluida d’origen profund i de gran mobilitat. Suports de les torxes més capdavante­res. Sofre. 7 Ovella de llana fina, arrissada, flexible i molt resistent d’una raça originària de la península Ibèrica. Comentari que diu una cosa perquè se n’entengui una altra. 8 Pica amb el martell quan en fa un gra massa. Saab sense motor davanter. Poden ser de formatge o de parxís. 9 En un tres i no res. Les flors més empordanes­es. És quan rimo que perdo el cap. Callo quan no cal per fer el ponentí.

10 Esvaeix el fum de la pipa. Fets servir a l’americana. 11 Aire que no vibra. Anàlisi o test. El contenidor de

raïm més polititzat. 12 Gestiona les coses com un bomber sense accent. Clavaré rètols a les parets del carrer.

13 Principi d’urticària. Ho aixafa completame­nt fins a destrossar-lo. L’error més groller. 14 Vent violent i abrasador que s’alça en els deserts de sorra. Aquesta direcció és col·legiada entre dos manaires.

VERTICALS 1 Pregui a l’hora de veure oriflames. Estimat. En un cert sentit, afegeix elements. 2 Arrambem terra al voltant d’una planta, potser perquè es vagin fet els ceballots. Periòdic de paper. 3 Tombi. Pregarien. Un miler.

4 Fax sense capçalera. Embotits de lladre. El principi de la bellesa més esclatant. 5 Conèixer, ni que sigui d’oïda. Furetegen. 6 Mulla perquè no mira. Falta un número del Nif. Dues escales de pintor obertes. Conjunt d’abelles organitzad­es. 7 Cita (a cal psicòleg). Intersecci­ó de dues vetes de mineral. Al bell mig de la riba. 8 Exposat a la censura, al blasme. Insisteixi persistent­ment en favor de la llengua amaziga. 9 Agitem el món. Metall Tb. En un cert sentit, or negre de sobretaula.

10 El sud perd el seu símbol. Fanal. Proveí tota mena de materials. Est.

11 El teixit de Badalona. Escrit que es posava al dors d’una lletra de canvi, encara que sigui per parelles. Xavier Carbó Fina. 12 Escaire. Aquesta és parisencam­ent feliç. Posa una cosa al costat de l’altra per poder-les valorar conjuntame­nt. 13 L’ínsula perd el sud. Suplement que parla de llibres, teatre, cinema... 14 Monedes valenciane­s de coure que devia fer molt de soroll. Valora les possibilit­ats abans de decidir.

 ??  ??

Newspapers in Spanish

Newspapers from Spain