El motor de l’educació

Comença un nou curs escolar. Sempre he cregut que l’educació és un instrument indispensable per al progrés de la humanitat. Ha de ser un mecanisme de compensació de desigualtats i no per augmentar-les. Potser una de les solucions a escala internacional seria l’intercanvi del deute extern dels països pobres per educació, a fi de contribuir a la disminució de la pobresa.

L’educació té un valor per si mateix perquè contribueix a forjar millors éssers humans. Ha de fomentar el millor de la persona, però no només en benefici propi, sinó també pensant en la contribució que pot aportar a la societat.

És aquí, doncs, quan la competitivitat perd pes, ja que fomenta la desigualtat. Potser no es tracta tant de competir, sinó de cooperar i que cadascú posi les seves capacitats al servei dels altres.

Així doncs, és essencial no retallar les humanitats, ans al contrari, haurien de ser transversals a totes les carreres. Fa poc vaig llegir que la funció de l’educació és conferir a tots els éssers humans la llibertat de pensament, de judici, de sentiments i autoconfiança que necessiten perquè els seus talents assoleixin la plenitud i siguin artífexs, en la mesura del possible, del seu destí.

MONTSERRAT AVENDAÑO

Mataró