Trist espectacle

Estic esglaiada! Els ànims dels uns i dels altres estan molt i molt alterats. Estem vivint una escalada d’accions inèdites. S’ha perdut totalment el respecte entre els uns i els altres.

Els d’aquí, mantenella i no enmendalla; els d’allà, amb les lleis i la intocable Constitució. Ens despertem cada dia amb una acció prou forassenyada que fa créixer el foc de l’independentisme. Estem assistint a un espectacle que la història jutjarà no crec que amb gaire benevolència.

Com s’ha pogut arribar a aquesta situació de trencament entre el Govern català i l’espanyol? I el que és pitjor, de trencament de la mateixa societat catalana. Com s’arreglarà tot plegat? Com pot ser que un fet polític que requereix fer política de veritat s’hagi deixat transformar en un no parar de cops de llei i de respostes cada dia més agosarades?

No soc independentista, però de veritat que no ens mereixem tots aquests que es diuen polítics, que están demostrant –aquí i allà– que són uns ineptes en el veritable camí de la política.

Senyors d’aquí i d’allà, per què no paren unes hores, compten fins a 10 vegades 10 i seuen a parlar? Parlar vol dir dialogar. Dialogar vol dir arribar a un acord. Arribar a un acord vol dir cedir una mica per aquí i una mica per allà.

Pel bé de tothom cal aturar aquesta bogeria.

MERCÈ CUCURNY

Barcelona