Dansa: femení i singular
Els darrers mesos s’ha sentit amb intensitat la pregunta d’on són les dones creadores i intèrprets de les arts escèniques en els festivals i les programacions de teatres. Possiblement, de tots els sectors, el de la dansa és el menys desequilibrat. Faríem bé de no enganyar-nos sobre això: és així perquè històricament se l’ha considerat una activitat femenina. Només caldria una ràpida ullada a les escoles de formació per comprovar-ho. Però d’aquella limitació, aquestes grandeses: Alain Platel, un any després de la mort de Pina Bausch, estrenava amb les ballets C de la B la peça que, per fi, arriba aquí gràcies a Temporada Alta: Out of Context – for Pina (2010). Constructor de cinètica orgànica, implacable ideòleg del moviment impregnat, ret un homenatge a la dansa-teatre de la coreògrafa alemanya segurament perquè pocs altres poden provocar amb tanta precisió l’estranya capacitat de fer parlar el cos: llenguatge que emana directament del costat sensible del pensament. Amb una pregunta primerenca: què ens defineix com a humans? Quina diferència hi ha entre homes i dones? Com és la comunicació des del cantó més primitiu?
Per contextualitzar millor la connexió existent entre els dos artistes, les Biblioteques de Girona en el marc de Temporada Alta ofereixen la possibilitat d’assistir a Explica Dansa 2:
conferència ballada que dicta i dansa Toni Jodar i que comença precisament preguntant: “I després de Pina, què?” Forma part d’un delicat projecte de difusió en el qual treballa des de fa uns anys: ajudar a entendre els canvis que s’han produït en aquesta art durant les últimes dècades, com a pas previ per facilitar-ne l’atansament. I per posar en valor el paper dels ballarins i coreògrafs contemporanis de casa nostra.
Justament perquè la qüestió té a veure amb la mirada i, tornant al tema del gènere, perquè sembla clar que cal desemmascarar patrons
La crisi d’identitat, la qüestió dels gèneres amb el rerafons del masclisme, i dels refugiats, inspiren moltes de les propostes de dansa d’enguany
fixats en l’imaginari col·lectiu. Aquesta és l’aposta d’una altra dona, una de les grans: Sol Picó. Estrenarà al festival Dancing with frogs.
Després d’investigar la condició femenina en la producció anterior We Women, reuneix set intèrprets masculins: ballarins, cantants, músics i actors. Amb la més punyent crisi d’identitat dels darrers segles com a teló de fons: el masclisme.
Aquest tema i el dels refugiats són segurament els dos assumptes candents i espinosos d’ara mateix. Aquest últim, per a la premi Nobel Elfriede Jelinek, el principal fracàs de la Unió Europea. Amb la direcció de Guy Cassiers, la dramatúrgia de Dina Dooreman i la coreografia de Maud Le Pladec, es disseccionarà el tema a l’obra Grensgeval (El cas de
la frontera). La dansa al servei de l’expressió de la impotència.
El darrer exemple de l’àmplia i imprescindible aportació de les dones en l’escena dansística ens arriba d’una companyia catalana ben coneguda: Mal Pelo. 7 Lunas és una col·laboració entre el cantaor Niño de Elche i María Muñoz, codirectora amb Pep Ramis de L’animal a l’Esquena: centre de dilatada experiència de treball interdisciplinari amb seu al Mas Espolla de Celrà. D’aquesta companyia també veurem el solo The Mountain,
the Truth and the Paradise.
Se salda amb nota la presència femenina en el capítol de la dansa a Temporada Alta 2017: coreògrafes i ballarines. Però més enllà de les xifres, l’element principal a destacar és l’alta qualitat de les propostes que s’hi presentaran.