El lector expone

A vista d’ocell

Tot i que els dies encara són força càlids, l’hivern es va acostant i els ocells van emprenent el seu viatge cap al sud. Qui pogués ser ocell!, podem pensar, avui, molts de nosaltres. Quina sort la seva de poder volar en llibertat! De no haver de creuar fronteres! D’haver de dir sóc d’aquí o sóc d’allà! De poder fugir del fred i trobar escalf! De cantar el mateix harmoniós so sigui on sigui...!

Són tantes les coses que cobegem o admirem dels ocells... però jo n’hi ha una que, ara més que mai, envejo: és la seva vista, la vista d’ocell, la que els permet veure aquí i allà, que els dona una amplitud de mires, que no permet que res ni ningú els hagi de convèncer perquè s’avinguin al seu criteri o pensament, que no jutgen una realitat només des d’un punt de vista.

A vista d’ocell es veu tot! Es veu el que és fals i el que és veritat, es veu qui acarona i qui colpeja, qui plora i qui riu, qui du el cor a la mà i qui hi du una arma, qui estima i qui odia, qui roba i qui dona, qui s’equivoca per acció i qui ho fa per omissió, qui humilia i qui abusa, qui viu serè i qui exaltat, qui és just i qui no... Quina vista més privilegiada, la vista universal i neta d’un ocell!

Aixequem el vol! Siguem tots ocells! Tant de bo que avui, ni que sigui durant uns moments, la nostra sigui una mirada a vista d’ocell del nostre món! Només així podrem, com ells, viure i volar en pau i llibertat!

Perquè la verdadera justícia i llibertat no volen arran de terra sinó amunt, molt més amunt!

M. TERESA PRAT

Banyoles