Carta d’un pare a la seva filla
Sempre he defensat la cultura catalana, aquesta nació extraordinària on la barreja d’identitats catalana i espanyola ha estat un híbrid sensacional. Ho he viscut en el món de l’ensenyament, en el de l’esport i la ciència. Jo anteposo els valors de l’amistat, de la justícia social o la cultura als del teu nacionalisme separatista.
Heu convertit la vostra lluita en un conflicte entre catalans, perquè els nacionalismes són tots iguals, són excloents i el que no pensa com tu és un enemic. Coixet, Marsé o Serrat no són fatxes. És més, Rivera o Albiol també són catalans, encara que no t’agradi, com Évole, Colau, Borrell, K. Jornet, Iceta, Estopa, Núria Espert o el teu pare (per anomenar-te’n alguns que coneixes). Som majoria els que no sortim al carrer amb una bandera ni espanyola ni estelada, perquè els nacionalismes no ens agraden. La gran majoria dels catalans sabem que Catalunya és una nació i també la majoria volem tenir dret a decidir, altra cosa és que els que esteu defensant la independència sou minoria, ho éreu quan vau començar el procés amb el 47%, que us donava majoria al Parlament i el vau continuar amb el 38% que vau votar sí al referèndum. Quan digueu “nosaltres els catalans volem” o “el poble de Catalunya vol” us adjudiqueu una falsa majoria i la resta notem el mensypreu. Jo mateix em manifestaria a favor de la independència si les dues terceres parts del poble català la demanés. La democràcia, et recordo, és el que vol la majoria. Els convergents del PDECat ara de cop diuen que són tots independentistes perquè necessiten d’ERC i de la CUP per poder mantenir-se en el poder. L’impresentable PP us dona ales per continuar amb el vostre pensament nacionalista excloent. Junts pel Sí ha tingut competències suficients per millorar l’educació o la sanitat i no ho ha fet. Són amb els que ara et manifestes i confies que ho faran diferent? També deien que les empreses i bancs no marxarien i ja han sobrepassat les 1.300.
Heu anat massa lluny i ara s’ha trencat la convivència. No puc parlar amb tu d’aquest tema, ni amb certs familiars ni amics perquè la fragmentació social ja està feta. M’agradaria discutir amb tu sobre temes que considero importants, com el deteriorament de la natura, els avenços científics, l’educació o les desigualtats socials, però tot està aparcat. Supervivència (alimentarse, treballar...) i nacionalismes, no hi ha res més.
Som rics perquè vivim bé, a pesar de la crisi econòmica, però t’han fet veure que tot és un desastre, que la llibertat, la democràcia i les lleis, que s’han aconseguit amb molts esforços, no serveixen. S’han de millorar lleis i canviar governs però no intentar canviar un nacionalisme espanyol caduc, el de la unitat d’Espanya, per un altre també de pensament únic. Els arbres no et deixen veure el bosc i la nostra convivència serà pitjor. Estic molt trist. Quina pena. MANOLO SUÁREZ
Barcelona