La dictadura de Roma

Soc professor de llatí i, com cada any, aviat em tocarà explicar l’organització política a l’antiga Roma. Del reguitzell de càrrecs polítics que existien aleshores, la magistratura que sol encuriosir més els alumnes és la dictadura. Aprofitant aquest interès, els acostumo a ampliar l’explicació del llibre de text amb la lectura d’un fragment del llibre Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos, de José Guillén. Diu literalment que “es una magistratura extraordinaria que reúne en una sola mano por un tiempo limitado el poder ejecutivo y judicial”. També diu que és una magistratura que designava el Senat “en los momentos de grandes peligros” i que “el dictador tenía toda la autoridad real durante seis meses, pero podía abdicar al terminar su cometido, sin esperar a los seis meses”.

I per acabar, els convido a reflexionar i a establir paral·lelismes entre l’antiguitat clàssica i el món actual. Enguany, per exemple, els podria comparar tot allò que llegim amb el moment polític actual i amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Però com que no vull donar el plaer a ningú de poder titllar-me d’adoctrinador, no ho faré. Confiaré en l’esperit crític dels meus alumnes, i després de delectarnos amb la lectura, només els diré: “Que Anubis ens agafi confessats!”.

ALBERT PRAT ZAPATA

Girona