Llibertats en perill

Quan era adolescent i en alguna ocasió vaig haver de córrer davant dels grisos, un cop vam entrar en democràcia, una vegada es va legalitzar el Partit Comunista i va ser desarticulat el cop d’Estat del 23-F, i finalment un cop integrats a la Unió Europea, vaig ser tan ingenu de creure que mai més a Espanya hi hauria persecucions per defensar de forma pacífica idees polítiques.

Sí, vaig ser tan ingenu de pensar que, deixant al marge els casos de terrorisme, no tornaríem a veure presos polítics a les nostres presons i agressions policials davant actes pacífics com el de l’1 d’octubre. Sí, sí, aleshores vaig ser tan ingenu perquè mai hauria pensat que poguessin arribar a haver-hi conspiracions al màxim nivell governamental per enderrocar adversaris polítics i que arribés a existir una trama denominada operació Catalunya i que els implicats estiguessin encara ocupant importants càrrecs públics.

També vaig ser tan ingenu de pensar que hi arribés a haver fiscals nomenats directament pel poder central per treballar al seu servei. Amb els fets de l’1-O i l’empresonament de dues persones que han demostrat reiteradament el seu civisme i pacifisme han fet un salt qualitatiu que una gran majoria dels catalans i molts ciutadans de la resta d’Espanya no volem acceptar.

I el que és pitjor, davant l’escalada que ha pres la situació, no sabem fins a quin punt estan disposats a dilapidar del tot la llibertat d’expressió.

JORDI TERRIS

Badalona