El lector expone Contes a la vora del foc

Hi havia una vegada... Així començaven molts d’aquells contes que, a la falda de l’àvia, asseguts a la vora del foc, escoltàvem atentament. Potser érem petits i no cercàvem en aquella història que una dolça veu ens explicava res més que deixar córrer la imaginació i quedarnos plàcidament adormits... Llavors no érem conscients que aquella rondalla en què una lenta tortuga acabava arribant primera en una cursa que havia fet amb una llebre, o aquella en què vèiem treballar una cigala i una formiga no era només una aventura; no érem conscients que en aquelles senzilles, fantasioses i curtes narracions s’hi amagaven uns valors.

Ara que ja som grans, i sembla que ens veiem obligats a fer un flashback a la nostra infantesa, mentre ens creuem per la vida llops disfressats amb pell de xai, emperadors amb vestits nous, guineus que volen enganyar galls que s’han escapat d’aquelles fulles engroguides, fora un bon moment perquè tornéssim a escoltar contes o a llegir-los, que redescobríssim i reflexionéssim sobre els valors.

Escrits per Perrault o per Folch i Torres, il·lustrats per Pilarín Bayés o Ferrándiz, tant se val, en català, castellà, anglès o xinès, la història i la moralitat de cada conte és universal, la mateixa per a tothom qui, malgrat haver-se fet gran, guarda al seu interior la bondat d’un infant.

M. TERESA PRAT

Banyoles