Banderes

Ara que a tots els carrers hi ha un desplegament tan desinhibit de banderes, voldria fer una reflexió personal. De totes les banderes que em són properes, mai no m’he sentit identificada amb l’espanyola, sempre m’ha semblat que no era transversal. La senyera era la meva, però me l’han usurpada estelant-la . La bandera del Barça també m’enorgullia, però ara està totalment desvirtuada perquè al camp llueix de tot menys els colors blaugranes. L’ensenya europea, blava amb estels grocs, fins ara recollia els valors democràtics que a mi em representen, però els mateixos que clamen per aquests valors em volen treure d’Europa i altres aplaudeixen la seva passivitat, mentre l’extrema dreta creix desbocada amenaçant perillosament les nostres llibertats.

No tinc bandera, ni en vull, només m’abraçaré a un llençol blanc que a les nits em reconforti i em tapi de la vergonya i el malson que ens estan fent viure. MONTSE COMAS

Barcelona