Temps d’espera

Enfilem la recta cap a Nadal. És temps d’advent, temps d’espera, temps d’esperança. Els qui seguim d’una manera especial l’any litúrgic, que s’inicia ara, a l’advent, trobem en cada un dels temps d’aquest cicle litúrgic un sentit, una raó, una motivació, que ens ajuda a endinsar-nos i avançar en el camí de la fe i de la vida. I és l’espera, però sobretot l’esperança, la que ens mou, especialment, en aquest temps d’advent; una esperança que és consol, que és virtut, que és força que empeny, que ens ajuda a mirar cap al futur amb perspectiva, amb objectius... Una esperança que no deixa que ens rendim davant les adversitats.

Aquest advent, més que mai, és també temps d’espera i d’esperança que, com bé ens recorda una coneguda falca comercial d’una marca de torrons, tothom pugui tornar a casa per Nadal i compartir aquests dies amb aquells qui més estima; és temps d’espera i d’esperança de dies i nits de pau, de dies i nits de llibertat, sense comminacions; és temps d’espera i d’esperança que la humilitat i la bondat s’imposin davant la supèrbia i la malícia; és temps d’espera i d’esperança que la justícia venci la injustícia i l’abús; és temps d’espera i esperança que l’arc de Sant Martí pugui tornar a lluir tots els seus colors; és temps d’espera i esperança de tant...

Però recordem que, sobretot, és temps de recordar el passat, de viure el present i de preparar el futur: és temps d’advent.

M. TERESA PRAT TEIXIDÓ

Banyoles