MARÍA PAGÉS
Yo, Carmen
Utilitzant els codis fonamentals del llenguatge flamenc i investigant dins i fora del mateix, María Pagés demostra ser una pionera en l’enteniment del flamenc com un art contemporani i viu. Ara, l’artista sevillana construeix i desenvolupa l’ànima femenina i obre la seva emoció i intel·ligència, com si d’un ventall es tractés.
Yo, Carmen, integra vuit bailaoras i bailaores i set músics en directe que interpreten la música de Georges Bizet, referent essencial en l’educació sentimental i estètica de l’artista. També dialoga amb la música clàssica i popular, una combinació de guitarristes flamencs, un cel·lo, i un violinista acompanyats per un percussionista. La veu femenina reflexiona la rebel·lia davant el maltractament femení, les dependències com a conseqüència d’una submissió ancestral, respecte als cànons socials, les tradicions, les religions o les noves creences com la moda, la publicitat o la pròpia llibertat.
María Pagés
El 2002 va obtenir el Premio Nacional de Danza (Creació) i el Premi de Coreografia ADE el 1996. Se li concedeix el Léonide Massine 2004 per l’Art della Dansa ‘Al Valore’ i el Premi Cultura de la Comunitat de Madrid 2007. Els vuit premis Giraldillo de la Biennal d’Art Flamenc de Sevilla la confirmen com una de les bailaoras i coreògrafes més importants del flamenc. El 2014 se li concedeix la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Un any després, Santiago de Xile reconeix un dels seus espectacles com el millor de la Dansa Internacional i el 2016 és guardonada amb el IV Premi de Cultura de la Universitat de Sevilla.
L’any 1990 crea María Pagés Compañía i des d’aquesta data ha produït obres com: Sol y sombra (1990), De la luna al viento (1994), El perro andaluz. Burlerías
(1996), Flamenco Republic (2001), Canciones, Sevilla (2006), Dunas (2009), La alegría de los niños (2013), Yo, Carmen
(2014), Óyeme con los ojos (2014), No dejes que termine el día (2015) o Rostros
(2016).