Arribem al 2018

Fa poc més d’un any, com tots sabem bé, Oxford Dictionaries va escollir postveritat com

a “mot del 2016”. Encara seguim submergits en aquest tsunami on relats i historietes s’imposen als fets, i la pseudonotícia fa peça per a polítics o publicistes sense escrúpols, i és escampada pels clics fàcils dels nostres dispositius digitals. Només hi veig una esperança: sou vosaltres, els qui feu els diaris (en paper o digitals). Sou l’únic remei si no es produeix el miracle d’una redempció moral de milers de milions d’habitants del planeta.

Afegeixo una premissa i un perquè. Premissa: qui va emprar primer postveritat, en el sentit actual, va ser el dramaturg Steve Tesich, que va reflexionar –el 1992– sobre l’escàndol Iran-Contra i la guerra del golf Pèrsic. L’ús actual, ja de pandèmia consolidada, n’amplia l’abast per a caracteritzar la nostra era: se’n foten d’allò vertader.

I ara el perquè de la meva admiració per a tots vosaltres, els i les professionals de la informació: sou els qui –vocacionalment– us esforceu més per distingir entre relats, opinions i fets. Us admiro perquè sempre intenteu –i no us ho posen fàcil– contrastar, filtrar, signar i donar la cara. A mi m’ajudeu a estar eixerit –no tots, esclar!, sabem que hi ha mercenaris de la comunicació – i em mostreu llums enmig de la foscor de la corrupció pública.

La meva proposta de paraula per al 2017 seria proveritat ,ijous la dedicaria. Agraït.

XAVIER SERRA BESALÚ

Girona