El sentit de la vida

La setmana passada vaig viatjar a Calcuta, a l’Índia, per exercir com a metge en un entorn totalment diferent del nostre. De Calcuta m’he endut més coses del que vaig deixar allà. La meva aportació va ser la d’una gota en un oceà. I el que vaig recollir va ser una vivència intensa i una reflexió sobre la desesperació humana. El concepte de la vida i la mort, en un entorn de misèria extrema, adquireix un caire molt diferent del nostre. El pas per la vida és com una penitència del que s’espera poder morir amb dignitat. Fer que els més pobres d’entre els pobres puguin passar de viure com deixalles humanes a morir nets, cuidats, atesos i, el més important, estimats, es converteix en un objectiu real i palpable. Quan el traspàs d’una vida tan dura al carrer passa a ser en un llit, entenent com a llit una llitera, net de paràsits i amb les nafres sanejades, que no curades, amb l’objectiu que facin menys mal, fa que els moribunds entenguin que cap a la mort viatgen essent persones, tot el que no han pogut sentir en el seu pas per la vida.

Es pot debatre de com al segle XXI pot haverhi llocs al món on no s’ha passat de l’edat mitjana, però mentre discutim això i intentem buscar una solució, aquells éssers humans, persones com nosaltres, que respiren, que senten, que estimen i que tenen les seves pors, es moren inevitablement.

De Calcuta he après la importància de les persones individuals, que tots som importants. Eina necessària també per poder treballar en un entorn com el nostre, on tanta gent també fa el seu inexorable pas de la vida a la mort, potser no envaïts de paràsits ni sentint una gana recalcitrant, però patint el mal del nostre món, la soledat.

DANIEL ADAN MILANES

Sant Cugat del Vallès