Còrsega i Catalunya

Marina Oms (“El cas de Còrsega”, 10/I/2018) exposa que el Govern francès no és com l’espanyol, ja que el primer sí que negocia amb els corsos. En canvi, l’espanyol no vol fer-ho amb els catalans. Jo crec que en el cas de Catalunya hi ha tres coses a tenir en compte: 1) El nivell d’autonomia de Catalunya és tan alt que en molts àmbits l’Estat gairebé ha desaparegut. 2) Més de la meitat de la població catalana se sent espanyola. 3) Malgrat la importància dels fets anteriors, l’independentisme català s’ha mogut darrerament ignorant-los. És a dir, ha actuat com si la Catalunya que se sent espanyola no existís.

Jo crec que si el Govern català hagués tingut un full de ruta més realista, el Govern central hauria pogut tenir una voluntat més negociadora. I crec que aquest és el nucli de la qüestió.

Resumint i contestant a Marina Oms, Còrsega en el seu desig de negociar no aspira a trencar amb França, ni tan sols a una autonomia com la catalana. Jo crec que el Govern català, ignorant la llei, sembla que buscava més la confrontació que el diàleg. I crec també, contradient l’autora de la carta esmentada, que davant d’una provocació com la que tots coneixem, i davant l’enorme transcendència de les aspiracions, qualsevol estat Europeu hauria reaccionat.

M. MARTÍNEZ MARTÍNEZ Barcelona