Resposta a un dubte

El senyor Casals de Nadal, a la carta “Una reflexió i un dubte” (25/I/2018), intenta trobar la lògica i la coherència d’una decisió, en teoria jurídica, la no tramitació de l’ordre de detenció a Dinamarca de Carles Puigdemont, justificada pel jutge per un motiu polític. L’intent és debades perquè la justificació d’una decisió jurídica per motius polítics ens porta directament a la incoherència i la il·lògica.

Vejam si el puc ajudar: el jutge està obligat a fer-lo detenir allà on sigui. Si un Estat l’hi denega, ho ha de demanar en qualsevol altre on l’encausat es desplaci. Però com que aquesta causa està viciada i la motivació és en el fons política ja que jurídicament no se sosté, i com que el jutge sap que li denegarien l’extradició i que es tornaria a evidenciar que els càrrecs que s’imputen no tenen base, busca un argument. I l’argument és que Puigdemont vol ser detingut. Argument inversemblant, perquè l’expresident ha dit i ha repetit que no vol anar a la presó, que farà més feina a l’exili que a la presó, i el relat que l’encausat vol ser detingut per poder ser investit tampoc és sostenible perquè Puigdemont no té la certesa que se l’autoritzaria a assistir a la sessió d’investidura un cop detingut. Com diu el signant de la carta i el sentit comú, si vol que el detinguin, només li cal entrar en territori espanyol.

Tot plegat demostra la politització descarada i vergonyosa de la justícia. El PP no deixarà d’utilitzar la força física –vegeu l’1-O– ni la força legal –si s’han d’inventar un delicte, se l’inventaran– per combatre l’adversari, faran el que sigui perquè, ai!, l’independentisme qüestiona “la sagrada unidad de la nación”. La realitat és molt tossuda, el resultat de les eleccions ho demostra, negar-la i no afrontar-la és la pitjor manera de tractar-la.

JOAN DE DÉU BATALLA Balaguer