Immersió lingüística

La llengua vehicular del meu col·legi era el castellà, com ho era la de totes les escoles d’aquells temps d’abans de la transició, on els alumnes no vam rebre ni una classe en la llengua pròpia de Catalunya. Quaranta anys després, molts dels meus coetanis de parla castellana no han assolit un nivell notable de català, tant en la seva forma escrita com oral, la qual cosa sens dubte els ha provocat, en algun moment, poder sentir-se marginats.

Aquest no ha estat el meu cas, com tampoc el dels meus companys de llengua mare catalana, que tot i no haver rebut ensenyament en el nostre idioma, seguim parlant-lo correctament i fins i tot qui hi ha posat interès també l’escriu.

Amb la immersió lingüística, avui, molta gent més jove que jo pot presumir de parlar i escriure bé el català, la qual cosa de ben segur que els ha evitat alguns dels inconvenients que van patir alguns de la meva edat.

Els efectes de posar fi a la immersió lingüística no els patiré pas jo, com tampoc els meus fills ni els meus futurs nets, que de ben segur seguirem interessats en la nostra llengua.

Els qui sí que en rebran les conseqüències seran, paradoxalment, els que avui aproven la implantació del castellà també com a llengua vehicular. XAVIER ARTISÓ I AGUADO Barcelona