Sortir de l’atzucac

Una amiga que va votar ERC em diu que està indignada amb la CUP perquè no ha donat suport a les propostes d’investidura de Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Conec un noi que no comprèn com el PP amb tan sols quatre diputats estigui manant a Catalunya, però no diu que el seu partit té els mateixos i també vol manar.

Un company de feina simpatitzant del PP critica que el PSC no doni suport explícit al fet que els presos polítics estiguin a la presó.

El meu amic del PSC creu que cal retornar al catalanisme polític, però reclama que sigui JxCat qui modifiqui el seu programa.

Sento dir a un partidari de Junts per Catalunya que el fet que els comuns vetin, sense més, qualsevol candidat dels seus és una posició sectària.

A l’autobús un passatger simpatitzant dels comuns sento que diu que tota la culpa la tenen els de Cs, que ajuden a alimentar la polèmica, ja que viuen d’ella.

La llei cal complir-la i res està per damunt d’ella, em diu el veí unionista, mentre que el familiar separatista creu que enrocar-se amb la llei ha estat el gran error.

I jo crec que hi ha prou arguments perquè cadascú es limiti a criticar i fer reivindicacions als que ha votat. D’aquesta manera utòpica potser sortiríem de l’atzucac.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO Barcelona