Pragmatisme

Sembla ser que els independentistes es divideixen en dos grups, pragmàtics i intransigents. Pel bé de tothom, independentistes i unionistes d’aquí i la resta d’Espanya, desitjo que s’imposin els primers, els pragmàtics. Perquè encara que mai no hagin assolit el 50% en cap votació seriosa, els independentistes són molts i mereixen tots els respectes ells i llurs idees, es comparteixin o no. I mereixen que llurs líders deixin d’enganyar-los amb promeses falses i pseudosolucions d’impossible aplicació.

La realitat pura i dura, que sembla que ningú no gosa expressar, és que quan una regió o país o com es vulgui anomenar qualsevol part d’una unitat política, vol separar-se de la resta, només té dues vies: la primera, la negociació i l’acord amb el poder central; la segona, la guerra. Tota la resta de “fulls de ruta”, inclosos els unilaterals, estan condemnats al fracàs. El precedent de Kosovo no és vàlid, ja que, sortosament, l’Espanya actual no té res a veure amb l’ex-Iugoslàvia ni la Sèrbia de fa unes dècades.

Fins ara, només s’han intentat vies unilaterals condemnades d’antuvi al fracàs i la frustració; no s’ha intentat cap via plausible. Esperem que els nostres polítics es decideixin a fer-ho. Per la primera via, òbviament.

ALFONSO DE VICTORIA POU Subscriptor

Sant Just Desvern