El relat i la veritat

Una cosa és la realitat i una altra, el relat que se’n pugui fer. Quan un ministre va dir que per salvaguardar la unitat d’Espanya tot s’hi val, no ens cal dir res més, tot està dit.

En el cas La Manada, es tractava d’una colla de joves que varen cometre un delicte. El guàrdia civil i el militar vestien de paisà, res de perjudicar la imatge de l’Estat i dels seus cossos de seguretat.

En canvi, en el cas d’Altsasu el tracte és diferent malgrat que els guàrdies civils també vestien de paisà, quan en realitat es tractava d’una baralla de gent beguda. Aleshores l’etiqueten com a terrorisme. Un relat completament diferent, un relat per afavorir els interessos d’uns partits en fora de joc, guanyar unes eleccions i ferse amb el poder d’un Estat en hores baixes.

El cas de l’institut El Palau és el mateix. Passen de la veritat i conjuminen un relat fora del context. Un mestre ha d’educar, formar persones, i per fer-ho no tot són els llibres de text, per exemple, parlar de l’entorn que ens rodeja, del dia a dia. Si comentar que la violència està fora de lloc per molt proporcionada que sigui és incitació a l’odi, què deu ser per als catalans frases com: “A por ellos”.

Jorge Fernández Díaz ens ho va deixar ben clar, igual que el diari El Mundo en el tema de Xavier Trias. Les imatges de l’1 d’octubre parlen per si soles, no ens cal comentar res més.

PERE MANUEL GIRALT PRAT Sant Just Desvern