No a l’euroescepticisme

Per fer la volta al sentiment euroescèptic creixent hem de ser prou valents per apostar per una Europa més unida que provoqui un sentiment de pertinença amb un autèntic orgull de formar-hi part.

Si sumem al desencís cap a la UE la frustració envers el sistema econòmic a escala mundial per la incapacitat de generar un sistema de repartiment de la riquesa i l’avenç global cap a economies amb un Estat de benestar consolidat i ferm, no queda cap altre remei que treballar el tema de la fiscalitat. Encara que el problema dels paradisos fiscals i la competència fiscal deslleial supera l’òrbita de la UE, és des de l’àmbit intern de la Unió que ens hi hem de posar a treballar de valent.

El fet de coexistir dins la UE tractaments fiscals molt dispars fa que molts veiem la Unió com una sèrie de països que no aposten per un fair play pel que fa a l’esforç fiscal que tots els ciutadans hem de fer per gaudir d’uns principis equitatius.

Es poc encoratjador que l’actual president de la Comissió Europea sigui la persona que pocs anys enrere va fer tractes fiscals a mida amb grans empreses multinacionals per tal de que s’establissin a Luxemburg. La sensació que grans empreses i fortunes acaben pagant molts menys impostos que les petites empreses i els treballadors es un factor clau de desànim i per tant requereix de solucions valentes.

Ah!, i si no tothom s’hi vol sumar, potser caldrà l’Europa de les dues velocitats, per no caure en un immobilisme que ja comença a ser perillós.

CARLES PUJOL GALOFRÉ Cabrera de Mar