El lector expone

Una societat més generosa amb la gent gran

En aquests moments difícils, convulsos i de gran incertesa que estem vivint, voldria fer una reflexió sobre les dificultats de les persones grans dependents per sobreviure amb les pensions mínimes que cobren la majoria, que no els permeten cobrir les necessitats que la situació de dependència genera. Es calcula que un 8% de la població de més de 65 anys té alzheimer i la xifra es dispara a un 20-25% superats els 75 anys. Dit d’una altra manera, només a Catalunya hi ha uns 60.000 malalts diagnosticats que necessiten atenció continuada les 24 hores. En l’àmbit institucional, hi ha una gran mancança de recursos especialitzats com centres de dia, Ufiss de geriatria, Ufiss de demències, serveis psicogeriàtrics, etcètera.

En un estudi recent es deia que cuidar a casa una persona amb alzheimer costa un mínim de 21.000 euros, ja que la malaltia causa un gran deteriorament cognitiu i físic al malalt i suposa una gran càrrega per al cuidador. Ingressar-lo en una residència costa uns 2.000 euros al mes, i no tothom pot afrontar-ho.

En el futur les persones grans ens trobarem que uns estaran dins del grup dels privilegiats sense problemes econòmics, mentre que la resta hauran de confiar en la bona voluntat de les persones que hagin de decidir i solucionar el problema de la precarietat de les pensions.

Esperem que els nostres avis tinguin les ajudes necessàries per fer el seu dia a dia més fàcil els darrers anys de les seves vides. Necessitem crear, pel bé de tots plegats, una societat més justa, agraïda i generosa envers la gent gran.

JORDI RULL DALMAU

Subscriptor

Barcelona