Homes, alcem la veu

Quan comencem a llegir en un llibre que una noia es troba sola, per la nit, en una zona de l’extraradi d’una ciutat, la nostra ment ja s’imagina que li pot passar un seguit de possibilitats escabroses: la persegueixen, la increpen, la violen o la maten. L’opció que arribi a casa sana i estàlvia és impensable.

Potser aquest imaginari és alimentat perquè a les pel·lícules sempre passa això en aquestes circumstàncies. Cal tenir en compte, però, que el cinema sol ser un reflex del que passa a la vida real. Per això aquest pensament em fa esfereir.

Sembla increïble que, en ple segle XXI, una dona pugui estar tan indefensa. Que potser no pot caminar lliure quan vulgui i per on vulgui sense tenir algú a la vora que li doni seguretat? Crec que ja va sent hora que els homes ens impliquem per canviar aquest relat. Els homes tenim l’obligació de manifestar-nos.

Plantar cara i erradicar els instints més primaris i masclistes que mouen alguns dels membres de la nostra societat és una feina en la qual ens hem d’involucrar tots. Hem de tenir clar que quedar-nos callats ens fa còmplices de qualsevol tipus d’abús, assetjament o violació. Ha arribat l’hora d’anar tots a l’una. Ha arribat l’hora d’alçar la veu. Qui s’hi uneix? On som els homes?

FRANCESC BES

Barcelona