Vull el meu president

Després de mesos de desgovern, mesos d’indecisió i de dubte, el Parlament ja ha escollit president, i tots els que hem votat partits independentistes ens sentim estranys.

Molt possiblement, després d’escoltar el discurs d’investidura de Quim Torra, la majoria ens hem quedat més tranquils, però això no treu que 948.233 electors vam votar per tenir Puigdemont de president, i que el milió de votants independentistes restants segurament volien restaurar un govern que mai hauria d’haver estat expulsat de la manera que el va foragitar Mariano Rajoy amb el vergonyós 155. Em sento tranquil, però em sento trist, perquè jo vull el meu president, i amb tots els respectes cap a Torra, el meu president és Puigdemont.

La situació excepcional que ha viscut Catalunya es podia resoldre de dues maneres, o bé acatant i deixant que Madrid ens mani el qui, què, com, quan i on, o bé frenant-ho tot fins que Puigdemont tornés a ser president, Junqueras vicepresident, Romeva d’Exteriors, Turull de Presidència... i la llista completa, o sia, que es restaurés la democràcia. I sembla que hem escollit la primera, no sé si per gràcia o per desgràcia.

Per tant, el primer que li demano al nou president, tot i que ja ho ha promès en seu parlamentària, és que treballin ferotgement per tornar a investir Puigdemont, i perquè tota la gent que és a presó torni a la seva vida normal.

JOSÉ A. SOBRINO MORENO Lleida