ELS MOTS ENCREUATS
HORITZONTALS 1 Eriçó de mar. O treus diners o et jubiles. 2 En Kant la volia ben pura. Engega. Roba fina de lligat tafetà. 3 As. Li vingui de gust oscil·lar mentalment. Pego cops al cap. 4 Remeu enrere. El deixi ben tip i sadoll. Arran de perdre la vibració. 5 El convido amb força. Gratar. Sofre. 6 Moixó. Amanir. Les lletres que hi ha sota totes les antenes. 7 Democràcia nacional colombiana. Educà. Boa decapitada. 8 Lloen excessivament. Llums naturals que enlluernen, encara que no ho sembli. 9 Ensumades i percebudes. Feixuc. 10 Acaba com comença. Feu caure. Encetava una nova jornada a la botiga. 11 El fruit més divertit. Membre d’un poble antic que reivindicava la sisena lletra. Nervi que no et permeti vocalitzar. 12 Ogre gens musical. Pregar. Samoa no és gens saludable. Iode. 13 L’òrgan que dona nom a una ampolleta de vidre aplatada que es pot ficar còmodament a la butxaca. Enviat papal. Basca, no? 14 Moixons. Llenca de terra que impedeix l’existència de més terres illenques. Diuen els que saben alemany que quan són secs mai couen.
VERTICALS 1 Indultada, eximida de la pena imposada. Forma un ram de flors. 2 Dues escales de pintor obertes, de perfil. Ho omplo tot d’aigua. Mar grec per antonomàsia. 3 Mesures de pes equivalents a un quart de quintar. Reforçar la part baixa de les candeles. Pals mossegats. 4 Ens cal per respirar. El prefix que circula pels circuits. Relatius als lobus. 5 Tres de mantega. La indústria de l’oli. Relati vocalitzant. 6 El forat més brut. Qualitats no pas apreses. Sofre. 7 Remaràs enrere. Defecte.8 La nota més vàcua del pentagrama. Cove de vímets en què els veremadors buiden les cistelles de la verema. Teníem una certa identitat. 9 Encanteri en mitja dotzena de llocs. Doble missatge d’auxili emès des d’una embarcació. Volem el cap del general. 10 En un tres i no res. Escoles franceses. Que té dues mans, com l’home. 11 En Figo, decapitat. Adobar amb l’ajut de na Marie Brizard. Nota escapçada. 12 Passaré a penes fregant. Pixum. Escaire. 13 Matèria molt seca que actua d’encenedor. Ajuntar figures fèrries. Quasi fa gol. 14 Madureses paulines. En un cert sentit, ho fa servir. Ratllis la roba.