Pèrdues i guanys

No és un problema de simbologia, ni tampoc de llaços i creus grogues. Darrere de tot hi ha simplement una qüestió de saldo, de pèrdues i guanys amb mesures populistes tant d’una banda com de l’altra. En l’espai d’una setmana fer de la platja de Canet l’Arlington a la catalana és tan maldestre com el show-off de Carrizosa Productions al Parlament. Des del 21 de desembre, quan el poble sobirà, o això semblava, va decidir posar la pilota en joc, el partit s’està tornant interminable. Esgotament, cansament, discussions semàntiques de si “presos polítics” o “polítics presos” i sobretot ganes que tot acabi i si és possible sense trencar més plats.

Tothom té dret a expressar descontent envers les diferents postures que aquest llarg procés està produint dins la societat catalana, però dins del seny.

Fem-ho, si us plau, i sobretot reconeixent els errors de les dues bandes. D’aquesta situació, cal assumir que se’n sortirà amb diàleg i no pas amb imposicions, siguin del costat que siguin. I no oblidin tampoc que s’hauran de fer concessions i molt significatives tant a la part constitucionalista com a la independentista. Haurem de ser tots conscients de la negligència d’uns envers els cabdals democràtics emprats, de la conveniència d’altres per distreure’ns de mals endèmics de la nostra classe política on la corrupció esdevé un desafortunat pal de paller i fins i tot caldrà soterrar discursos demagògics efectius en la captació del vot dels ciutadans.

Si no ho fem així, passarem de l’atzucac actual (mot que deriva de l’àrab i significa “carrer estret”) al cul-de-sac futur (expressió d’origen francès per parlar d’un camí sense sortida).

JORDI MARBÀ I MARTÍ Sant Cugat del Vallès