Viure amb fibromiàlgia

En resposta a la carta de Begoña Elvira Bilbao (“Hoy le han diagnosticado fibromialgia”, 19/V/2018), conec una persona a qui li van diagnosticar fibromiàlgia i fatiga crònica ja fa més de cinc anys. Tot i això, el seu estat d’ànim segueix positiu i no para quieta, malgrat que no pot evitar que la seva cara delati el dolor que pateix. Aquesta persona va ser capaç de seguir treballant, exercint les mateixes tasques de sempre, fins que es va jubilar. Encara que quan no podia més havia de “dopar-se”, com ella anomena el consum de fàrmacs.

Amb tot, considera que és més important com portar la malaltia que l’etiqueta mateixa que representa. I afirma que, en la seva experiència personal, encara no s’ha trobat cap facultatiu que li hagi dit que es tracta d’una malaltia psicològica o psicosomàtica.

Així, la protagonista de la meva carta l’anima perquè encoratgi la protagonista de la seva, que miri al seu voltant, ja que sempre veurà algú que està pitjor, que intenti ajudar els altres i provi d’implicar-se en petits projectes propis o aliens.

Que procuri transformar els dies negres en dies grisos, i mica en mica tornaran a guanyar claror. Potser no brillaran com abans, però tindran la lluentor suficient per tirar endavant i li brindaran la força necessària per caminar cap a un horitzó millor.

C. ULLDEMOLINS ALCAÑIZ Barcelona