2018: l’any de l’autobús autònom

Joan Prat,directorgeneraldel’AMTU

Diferents proveïdors, empreses de comunicacions, fabricants i operadores estan fent de l’any 2018 un punt d’inflexió, en què els autobusos autònoms passen de les proves test als carrers de diferents ciutats d’Austràlia, dels Estats Units, Xina, Japó, Suècia, Suïssa, Alemanya, Holanda, del Regne Unit i de França.

Els més utilitzats són tipus llançadora. Vehicles elèctrics que no tenen seient de conductor i poden transportar a 12 persones, sis assegudes i sis dretes. Aquests transbordadors poden viatjar a 45 km/h i costen al voltant de 200.000 euros cadascun. Fins ara, s’han venut a 20 països, on s’utilitzen principalment en entorns de baix risc, com ara grans llocs comercials. No obstant, també s’han iniciat alguns serveis en àmbits urbans petits.

Ja fa temps que sabem que avions i trens poden funcionar de manera autònoma. Ara estem veient com s’apropa la conducció autònoma de tot tipus de vehicles. Només falten algunes millores tècniques més, una empenta a les modificacions legislatives necessàries i un canvi en la cultura de la mobilitat, i arribarà més ràpid del què ens pensem o voldríem.

No obstant això, amb la introducció d’aquesta tecnologia molta gent tendeix a centrar-se en l’impacte que tindrà en els cotxes, quan en realitat el sector del transport públic pot ser, i m’atreveixo a dir serà, el sector que liderarà l’adopció de la nova tecnologia. De fet, la línia 9 del metro de Barcelona ja funciona de manera autònoma.

La tecnologia autònoma per a la conducció d’autobusos, des del meu punt de vista, aporta esperança a una millora significativa de la qualitat del servei. Hem de pensar que ara el conductor d’un autobús no només ha de conduir. Per l’usuari l’hi és més important el paper d’informador d’horaris, de títols de transport, el de guia turístic, el d’atenció a les persones i el d’un llarg etcètera que fan cada dia els nostres conductors i conductores. Fer tot això i alhora haver de posar els cinc sentits en la conducció és un sobreesforç important i en certs moments pot comportar un risc que podrem eliminar. Per tant, imagino els futurs conductors alliberats de la part de conducció. Llavors els podrem formar per a què l’usuari tingui una millor experiència viatjant amb transport públic.

A més a més, els autobusos autònoms podran proporcionar una millor solució per a dos reptes principals: la implementació automàtica d’estratègies de control dinàmic per contrarestar els efectes dels autobusos que acaben atrapant el de l’horari anterior (bus

i la planificació automàtica per als serveis de transport

bunching), flexible, per millorar la fiabilitat del servei.

Totes aquestes millores, que esperem elevin la qualitat dels serveis de transport públic, haurien de fer possible assolir l’objectiu que perseguim, que no és altre que aconseguir que els nostres ciutadans, en la seva mobilitat quotidiana, prefereixin utilitzar modes de transport públic compartit, enlloc del vehicle privat. I tot això, per a la millora de la nostra qualitat de vida i la millora del nostre entorn ambiental.

Ha canviat alguna cosa fonamental en el transport públic en l’últim segle?

La manera en què els usuaris utilitzen el transport públic no ha canviat molt en l’últim segle. Autobusos viatjant per rutes fixes, d’acord amb uns horaris fixos, i els passatgers esperant en punts de parada predefinits a que aquests arribin.

No obstant, és evident que moltes coses han canviat en el darrer segle a la nostra societat. Gràcies als avanços tecnològics i als progressos econòmics i socials, hem evolucionat en molts aspectes de la nostra vida, però en canvi, la manera de conduir i l’ús frenètic de vehicles a la ciutat es manté inalterable. Els cotxes són millors, tenen més accessoris, són més eficients, estan connectats, pretenen ser sostenibles. Però, malgrat això, per exemple, si agafem una fotografia d’una gran ciutat al 1960, i la mateixa la fem avui, veurem que l’essència en la conducció no ha canviat. Els carrers són plens de vehicles amunt i avall, i també aparcats al carrer. Un conductor de 1960 podria fer el mateix avui en els seus desplaçaments. Un conductor d’autobús també. La raó doncs, és que res fonamental ha canviat en com conduïm els nostres vehicles i com i perquè els fem servir.

Els primers autobusos amb motor van començar a funcionar al 1895. Els autobusos moderns d’avui són més ràpids, molt més còmodes, amb Wi-Fi, amb informació en temps real, etc. Però, per als usuaris, la manera fonamental d’utilitzar els autobusos, esperant a la parada perquè arribi segons un horari predefinit, no ha canviat. Aquesta pot ser una causa important que impedeix que molta gent utilitzi el transport públic: és fix, estàtic, i no respon als canvis i a la demanda dels ciutadans.

La tecnologia per a una conducció autònoma de vehicles

La tecnologia per a la conducció autònoma ha recorregut un llarg camí des que els primers visionaris van començar a imaginar-se com seria. De moment, els cotxes i autobusos autònoms només poden circular en condicions específiques (bones condicions climatològiques, àrees totalment parametritzades, etc.), però això està a punt de canviar molt ràpid. La tecnologia es desenvolupa ràpidament, i components crucials com els xips més nous que analitzen els sensors de dades i els làsers utilitzats en aquests sensors, tots estaran aviat disponibles i a uns preus molt més baixos.

Elgrancanvi.Serveipúblic d’autobusos autònoms

El primer lloc on veurem busos autònoms serà en densos barris urbans, centres històrics i grans centres de treball o polígons industrials. Els petits autobusos autònoms seran més eficients per transportar la gent i acostar-los a un altre punt modal.

Els autobusos, en comparació amb el ferrocarril, el tramvia o el metro, presenten la característica que són flexibles i poden atendre els serveis sota demanda, en el què anomenem transport flexible.

En el vehicle privat, l’execució de la conducció autònoma afronta desafiaments i barreres. Tanmateix, per al transport públic, alguns d’aquests reptes són molt menys problemàtics, i el converteixen en un bon segment on la conducció autònoma es pot iniciar abans. Aquests són alguns dels desafiaments que pel transport públic són més fàcils de superar:

Incentius: un 60% de les despeses d’explotació d’una concessió de transport públic són les despeses de personal. Els vehicles autònoms podrien fer abaratir aquest concepte i podria ser el principal motiu per accelerar-ne la implantació.

Regulació: el transport públic és un sector limitat i professional, per tant és més fàcil de regular i introduir noves normes.

Educació: els passatgers del transport públic, per comparar-ho amb el vehicle privat, haurien d’estar més predisposats a pujar en un autobús autònom i no pas en un vehicle privat autònom. Ens hi hem començat a acostumar fent servir avions i trens autònoms, i algunes llançadores en parcs temàtics i aeroports.

Navegació: els autobusos utilitzen principalment un entorn i una àrea geogràfica específica. No han de circular per entorns desconeguts i això aporta seguretat per l’usuari.

Els autobusos autònoms podran proporcionar una millor solució al control dinàmic del bus bunching i una planificació automática per als serveis de transport flexible

La tecnologia autònma per a la conducció d’autobusos aporta esperança en la millor significativa de la qualitat d’aquest servei de transport públic

Enelvehicleprivat,l’execuciódelaconduccióautónomaafrota barreresquesónmenysproblemàtiquesperaltransportpúblic, en què la conducció autònoma es pot iniciar abans