“Anem cap a una major eficiència: integració multimodal, transport compartit i entorn digital”

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, explica el present i el repte de la mobilitat catalana

Participa un any més en les Jornades de Mobilitat promogudes per AMTU. Quin és el principal missatge quevoloferir?

Dos: Aposta ferma per potenciar la mobilitat per a persones amb transport públic, la seva digitalització 100%, el canvi decidit cap a energies netes i, finalment, generar un desenvolupament tecnològic on els projectes compartits entre les administracions sigui marca de bon govern. I respecte el vehicle autònom, assumir-lo com un nou element disruptiu que ha d’esdevenir una palanca de canvi i de transformació dels “mantres” de la mobilitat sostenible.

Cap a quin model de mobilitat ens dirigim?

Anem cap a una mobilitat que busca major eficiència en els transports, integració multimodal, transport compartit i un entorn digital, és a dir, passar d’oferir transport públic a vendre mobilitat (mobility as a service).

Estem treballant en aspectes com la gestió de corredors de mobilitat, sistemes de pagament que ens permetin conèixer amb precisió la demanda i poder incidir sobre aquesta. Infraestructures intel·ligents, gestió de dades i digitalització del sector.

Qui nssónels reptes ac tu als?

D’un banda, garantir el finançament d’infraestructures i serveis de mobilitat amb transport públic i, de l’altra, avançar en la quota modal de qualsevol forma de mobilitat neta i connectada. El 2015 es va aprovar la llei del finançament del transport públic que actualment s’està desenvolupant. Però necessitem anar més enllà. La proposta de vinyeta que ha fet el Govern de Catalunya permetria disposar de 300 M€ a l’any per promoure infraestructures i nous serveis de transport públic. És l’aposta en majúscules. Transformadora, real i possible.

Quins models europeus hem de seguir?

Els que identifiquen la mobilitat com un element de canvi i de modernització de la seves ciutats, economies i societats. Catalunya i l’Àrea Metropolitana són avui un referent. De fet, el baròmetre EMTA situa la regió de Barcelona com una de les més competitives en transport públic a nivell europeu. Però no hem de perdre de vista bones pràctiques d’altres ciutats com ara el sistema de BRT (Bus Rapid Transit) a Amsterdam o la xarxa ciclista urbana de Copenhaguen. Ara toca BRCAT, més metro, més carrils bus, més rodalies, més trens i més busos nets.

El futur del transport passa per un transporta demanda?

Sens dubte. Entenem que el procés de digitalització com una oportunitat que ens ha de permetre un coneixement molt més fi de les dades, conèixer les necessitats i atendre la demanda amb els recursos més precisos. Eficiència, eficàcia, qualitat, atenció a les persones i les seves veritables necessitats sense hipotecar recursos públics. I també passa pel que alguns definirien com a “retrotopia baumaniana” que es concreta en tornar a anar a peu i bicicleta, alternatives de mobilitat sostenible.

Coma ju d ala tec no logia ami llorar la mobi lita talesciutats?

El coneixement i la gestió de les dades de mobilitat són eines. La tecnologia ens permet sensoritzar les infraestructures i vehicles i recollir un gran volum de dades per adaptar l’oferta a la demanda en temps real. O fins i tot, poder incidir sobre la demanda. El coneixement de les dades ens permetrà planificar, prioritzar, gestionar i avaluar les polítiques de mobilitat de forma eficient i optimitzant costos

(value for money). Ara no ens equivoquem. El Big Data no és la solució, és una eina. Com diria Martin Lindstrom, en l’small data trobarem les pistes per proposar solucions. Per tant, tecnologia sí, imprescindible, però els cinc sentits en les experiències i necessitats.

Quines millores en infraestructures ne ces si ten lesciutatsac tu als?

L’objectiu és actuar en tres àmbits: (1) mobilitat interna on hi ha d’haver bons repartiments modals en transport públic, (2) corredors entre les corones metropolitanes i les ciutats on encara hi ha potencial de millora en la quota de transport públic i (3), moviments transversals a les diferents corones metropolitanes, on l’ús del vehicle privat és hegemònic. Per fer possible el transvasament modal cal incidir en tots tres àmbits. En el primer, estenent les línies de ferrocarril metropolitanes i completar la xarxa de carrils pedalables per potenciar l’ús de la bici. En el segon nivell calen unes infraestructures potents: un sistema de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat amb fiabilitat i capacitat i carrils bus que permetin l’accés ràpid i fàcil d’autobusos exprés. I en el tercer nivell, apostant per una xarxa eficient de BRT actualment en desenvolupament.

Actualment, els reptes són garantir el finançament de les infraestructures i serveis de mobilitat amb transport públic i avançar en la quota modal de mobilitat neta i sostenible