Dones atletes

Com a ampliació a la carta de M. Pucurull (“Dones i atletisme”, 3/VI/2018), el 1958 tres entitats barcelonines, el Club Hispano Francès, el CG Barcelonés i el CA Linterna Roja (del qual jo era president), vam formar les respectives seccions d’atletisme femení. A l’inici, els cuidadors de l’estadi de Montjuïc ens van habilitar un vestidor per a les noies, però algú ho va denunciar i es van veure obligats a prohibir l’entrada de les atletes.

A partir d’aquí va començar un llarg pelegrinatge amb instàncies i visites a la Federació Barcelonesa d’Atletisme i l’Ajuntament de Barcelona per aconseguir l’autorització perquè les noies tinguessin un vestidor. Va costar, però ho vam aconseguir.

Ja teníem el primer pas, però com que la federació no organitzava competicions femenines ens les fèiem nosaltres mateixos, encara que més que competicions eren entrenaments conjunts.

El primer Ajuntament que va organitzar un festival amb competicions femenines va ser el de Terrassa l’any 1962, i el primer festival internacional amb participació femenina el va organitzar la ciutat de Vigo. Com a anècdota, el nostre club va facilitar els xandalls perquè les atletes de la selecció Barcelonès, formada per noies de les tres entitats pioneres, poguessin sortir a la desfilada inicial ben uniformades.

D’aquesta llavor sembrada fa cinquanta anys m’han sorgit els fruits de què avui gaudim. JOSEP FONTBUTÉ MARTÍNEZ Suscriptor

Barcelona