El lector expone

La lliçó dels nens amb síndrome de Down

Recentment, vaig tenir l’oportunitat de compartir i gaudir d’una tarda memorable amb vosaltres, amb motiu d’un partit de futbol sala que l’associació Down Lleida va organitzar entre els nens i joves de l’entitat, a les instal·lacions del Club Tennis Lleida amb monitors del club, i com sempre em vau donar una lliçó més, perquè la vida és un etern aprenentatge. Va ser una tarda alegre i emotiva per mi. Vaig aprendre molt de la vostra actitud i exemplaritat durant el partit: un afany i capacitat de superació i de sacrifici, de simpatia i entusiasme que ens va contagiar a tots els que estàvem allà; un respecte per les regles del joc i pels vostres companys; una paciència, una il·lusió i una força infinita per assolir la meta, malgrat les vostres dificultats. Els gols vostres semblaven un partit de la Champions League. Quina celebració, quina alegria.

Pensava en aquell moment que la formació, l’esport i les activitats físiques són la millor forma de millorar la vostra qualitat de vida i contribueixen a la integració en la societat. Sempre he pensat que els reptes són una gran oportunitat per a vosaltres, sempre oberts a noves experiències.

Crec que la societat subestima les capacitats dels discapacitats i que la inclusió, la rehabilitació, la inserció laboral i social i la normalització és l’única via per a una convivència i un desenvolupament personal i professional digne.

Al veure-us jugar em vaig adonar de la necessitat de fugir de prejudicis i estereotips. Vaig aprendre que sou persones amb qualitats i defectes, tan capaços i tan febles com la resta de ciutadans. I que podeu expressar la necessitat de viure la vostra pròpia vida, com qualsevol ciutadà, amb tota la normalitat.

Vaig pensar que la discriminació és la pitjor de les discapacitats. Que l’autèntica discapacitat no és el que viu amb la discapacitat, sinó el que no l’entén i no sap afrontar-la. Us dono les gràcies per la lliçó. JOSÉ LUIS SOLANS PUEYO

Lleida