Dones i addiccions

Aprofito que avui és el dia internacional contra les Drogues (#WorldDrugDay) per a reivindicar l’enorme invisibilitat de moltes dones que tenen problemes amb les drogues. Pateixen un doble estigma. D’una banda, se les jutja per prendre drogues i, per l’altra, se les culpabilitza socialment i familiarment per incomplir els estereotips tradicionals atribuïts al paper femení en un societat encara massa patriarcal.

Elles han d’anteposar els interessos d’altres als seus, ocupar-se dels fills i la parella..., sempre boniques. Aquest rebuig social, les càrregues familiars, les limitacions econòmiques i que consumeixin substàncies més acceptades, com l’alcohol o els psicofàrmacs, actuen de barrera a l’hora de sol·licitar ajuda. Així s’allarga el seu problema.

Hi ha col·lectius especialment vulnerables: les mares amb fills a càrrec o gestants, que temen perdre la custòdia si reconeixen problemes de drogues. Les dones víctimes de violència de gènere atrapades entre els abusos i les drogues, les treballadores del sexe, dones sense llar amb trastorns mentals greus, dones grans que viuen soles, o bé dones recluses.

Pràcticament no hi ha serveis adaptats a les necessitats d’una dona amb addiccions, quan té el mateix dret que un home a ser ajudada. Trenquem l’estigma. ORIOL ESCULIES I PLOU Barcelona