El lector expone

Una reflexió familiar durant l’estiu

Les vacances escolars ja han començat. Però qualsevol informació relacionada amb l’educació és fàcil que capti l’atenció dels professionals, i potser dels pares i mares. No en va la feina d’educar no coneix límits.

Llegeixo a la premsa que hi ha escoles a Catalunya que han iniciat un canvi en l’acrònim de les seves associacions de mares i pares. Han deixat d’anomenar-se ampa per esdevenir afa, és a dir, associació de famílies d’alumnes. No conec les raons reals del canvi, però és fàcil entendre’l com un interès a deixar constància, en tots els àmbits, de la importància que té tot l’entorn familiar en la tasca educativa. I més encara, tenint en compte la gran diversitat de tipus de famílies. Pel que he llegit, els psicòlegs ja parlen de vuit tipus de famílies: nuclear (biparental), monoparental, adoptiva, sense fills, de pares separats, composta (per diverses nuclears), homoparental i extensa.

Com a mestre, veig bé el canvi. I benvinguts siguin tots els que serveixin per millorar el que tenim. Però l’experiència de molts anys d’ofici em fa pensar que serà una operació d’imatge. Difícilment canviarà el contingut. I aquest és, entre altres coses, però sobretot, falta de mans, d’idees originals i engrescadores per posar a la pràctica i de relleus abans que els fills no abandonin el centre educatiu (llavors, les substitucions són forçades o la plaça queda vacant). I aquesta és una realitat que malauradament, pel que jo conec, és freqüent, si no és majoritària, a l’escola pública catalana. I, en aquest sentit, hi ha moltíssima feina a fer.

Aquests són, al meu parer, els autèntics problemes de les ampa de Catalunya. La funció dels pares és (o hauria de ser) ineludible i indelegable. Ho deixo com una reflexió familiar a fer durant l’estiu. JAUME PORTA I JOSA

Amposta