Surrealisme ferroviari

Dissabte passat el maquinista del tren de la línia R11 que havia de sortir de Portbou a les 8.33 h no es va presentar. Com és possible una cosa així el 2018? Fa més de 45 anys que soc usuari del tren convencional; alguna vegada més havia passat això, però en mitja hora o tres quarts el problema se solucionava. Dissabte, però, el maquinista havia desaparegut.

El revisor ens va dir que sortiríem quan arribés el primer tren de Barcelona a les 9.20 h. Aquest tren també venia amb retard. Al final va arribar a les 9.38 h, tot i que tampoc va sortir. Vam haver d’esperar el següent tren. És una vergonya en majúscules. No s’entén que a Portbou no hi hagi personal de reserva, ni personal que informi els soferts usuaris. La línia transfronterera R11 està molt abandonada i l’estació de Portbou és esplèndida però està gestionada d’una manera tercermundista. És un altre episodi ferroviari surrealista que té unes conseqüències socials molt greus per a tota la contrada.

A més, a Portbou encara ens trobem amb el problema de la manca d’elevació de les andanes, la manca d’interconnexions entre Portbou i Cervera de la Marenda i la manca total de diàleg entre la Renfe i la SNCF.

JOSEP M. LOSTE

Portbou