L’ós Goiat

Les polítiques portades a terme per les administracions públiques per tal de tornar a introduir l’ós als Pirineus no han estat acceptades per tothom. Les recents manifestacions de la població civil amb el suport d’associacions ramaderes dels municipis afectats així ho demostren.

El culpable, l’ós Goiat, mostra agressivitat i això no li dona dret a viure als Pirineus. Sembla estrany que persones que viuen en un ambient rural no sàpiguen que, lluny de la imatge dolça i afable que ofereix l’ós, s’hi amaga una gran agressivitat.

Però aquesta terra també és seva. L’alcaldessa del municipi de Montanuy afirma que “aquest programa d’introducció de l’ós i del llop és un retrocés de cent anys” (“Los Pirineos se rebelan contra Goiat i ponen en jaque el programa de los osos”, Tendencias, 14/VII/2018). I té raó.

Fa cent anys la nostra fauna era la més rica i variada d’Europa. Però durant anys les constants batudes van minvar la població de moltes espècies fins a la pràctica extinció. Com a aposta de futur es podria oferir a l’alcaldessa l’opció de tornar a la barbàrie, de mostrar imatges de cossos d’animals dessagnats a terra envoltats de botxins mostrant el seu somriure i gaudir força contemplant els caps penjats a la paret com a trofeus o bé les pells com a catifes. Això sí que seria un retrocés. P. DOMÈNECH MARTÍNEZ Sant Just Desvern