Baixes laborals

Quim Monzó parlava de les baixes laborals, fent-se ressò d’una treballadora que amb una baixa per contractura anava a ballar (“Ai, el bolxevisme moral”, Opinió, 21/VII/2017). És un fet que hi ha gent que, tot i tenir la baixa, fan el que els ve de gust, encara que puguin agreujar o allargar la malaltia que els impedeix

anar a la feina. Durant els meus quasi 50 anys de treball en una assessoria laboral, recordo un parell de casos que quan em venen al cap em fan somriure.

Una dona, caixera d’un supermercat, va agafar la baixa per un fort lumbago. Uns dies després va sortir retratada a la primera pàgina d’un diari local tot animant l’equip de futbol de la població en un dels seus desplaçaments. Mala sort, la de sortir al diari!

L’altre cas és el d’un comercial que va demanar la baixa laboral temporal per uns vertígens que l’impossibilitaven per viatjar i així poder visitar els clients que la seva empresa tenia arreu d’Espanya. L’entrevisten a ell i a la seva parella en un aeroport parisenc amb motiu d’una vaga de controladors. Surt en un parell de telenotícies i el veiem molta gent, la metgessa que li va lliurar la baixa inclosa. Per què era a París? Per la feina no, per descomptat, estava de baixa laboral!

M. ÀNGELS BATALLA Subscriptora

Barcelona