ELS MOTS ENCREUATS
Núm 10170
HORITZONTALS 1 Curvatura còncava d’una volta que fa pensar en Portugal. Faria una marca al tronc de l’arbre aragonès. 2 Àvies d’una certa edat. Deformi la pilota. 3 Nif sense romà. Vermell, aplicat al color de la pell. L’oxigen sense afegitons cromosòmics. 4 Fer el tomb sobtadament. Lil·liputencs. S’hi ajusta abans d’atemorir-se. 5 Acolorida segons la inspiració que ofereix sant Martí. Cursiu i tal vegada del país de la bota. 6 Casa pairal. Estimaran a tocar de la costa. Bo. 7 Vibració audible. Visqué. Terreny gens fèrtil, quasi desèrtic. 8 Acaba com comença. Porten. Unió Europea de Cavallers. L’agència Efe el dia mundial de l’ordre alfabètic. 9 Davant en Bab fa gruix. Tornada a fornir de fusells. Res no és. 10 S’estarrufa el gall. Pot ser alfabètic o policial. 11 No feu cas. Interrogacions que es fan servir com a figures retòriques. 12 Així comencen totes les odes. Surtin. Copetes de Priorat. 13 Arbre que sagna. Esbrinava la resposta a l’enigma. 14 Humitejada com si hagués caigut rosada. Remenar els troncs del foc per mirar de revifar-lo.
VERTICALS 1 El busca el descontent, el que porta bitllets grossos i el tractant de divises. Aquesta no pot al·legar desconeixement. 2 L’invalido. El falcó me´s temut per la família d’en Donald. 3 La rebotiga del banc. Fiord a la gallega. Magatzems situats al voltant del moll, destinats a rebre mercaderies en dipòsit. Càntir silent que conté iridi. 4 Recolliu palla amb el tiràs. Plovisquejo. 5 Anirà a parar al lloc on tallen la gespa. Serreigs, de les gramínies. 6 Agita el ban municipal. Les perseguides (i perseguidores) dels llobatons, en l’escoltisme. Na Bel per les Castelles. 7 Conjunts d’estris. El rep i el tracta com un client. Puny d’espasa. 8 Marca aragonesa. Frenar en sec. El final de la melopea. 9 Sofre. Ajuntaríem. Vós sou agitat. 10 Figura a l’acta. Desordenada per naturalesa. 11 Àvid de foragitar el romà solter. El mític ciutadà Kane decapitat. Gastat a còpia d’aportacions. 12 Raresa d’ateu. En Capone. Torni a contractar algú.
13 La condició d’esclau que prové d’Esparta. Li feia un homenatge quan la seva neboda acabava de tenir una criatura. 14 Alça. Menjar, els cucs de seda.