El lector expone

Plàstics i més plàstics

Anys enrere em resultava incomprensible que la gent comprés bosses de plàstic per a les escombraries. Ho considerava una despesa inútil atès que en la vida quotidiana ens carregaven contínuament de bosses de plàstic. Sobretot les dels supermercats eren ben grosses i prou útils i resistents. I jo em preguntava: si aquestes bosses no es reutilitzen com a bosses d’escombraries, on van a parar? Deduïa que a les escombraries; és a dir, que es compraven bosses de plàstic per omplir-les de bosses de plàstic.

Fa temps que utilitzo el carro o bosses de roba, però actualment m’he vist obligada a comprar bosses per a les deixalles. Que no es poden reutilitzar ni per al menjar ni per la roba, ja que el format ho impedeix i, a més, tenen components químics desodoritzants que ho fan impossible.

Es fabriquen menys bosses i els establiments en donen menys. En contrapartida, ens veiem obligats a comprar-ne. On és l’estalvi? Sí, hem fet un petit pas. Però el més important és minimitzar-ne l’ús i, sobretot, ser més responsables. Manca molta educació.

No he entès mai que la gent encara abandoni tot tipus de deixalles a qualsevol lloc de la ciutat i del camp. No els importa carregar quilos de menjar i beure en envasos, llaunes i ampolles de tota mena. Ara bé, quan han menjat i begut sembla que ja no poden dur els envasos buits. Ni les bosses. Aquells pocs grams els deixen abandonats en qualsevol racó. Sovint es deixen expressament les llaunes o les ampolles als ampits de les finestres o les entrades dels immobles, per a més provocació. Intolerable.

MONTSERRAT VIVERN LLADÓ

Girona