Jutges i opinió pública

Des de ja fa temps, s’està posant en evidència un estat dissociatiu generalitzat entre els sectors més importants de la vida social. Un d’ells és la contradicció que es va apreciant entre les decisions jurídiques i l’opinió pública. Sentències que segurament s’ajusten a dret però que resulten desproporcionades per mor, segurament, d’un Codi Penal que permet interpretacions molt laxes al jutge responsable de dictar-les i, de vegades, resulten molt difícils d’entendre.

També passa quelcom semblant en les declaracions i decisions dels governants. Proclamen, sense cap símptoma de culpa o vergonya, que no poden complir els projectes i les promeses que pocs dies abans havien afirmat posar en pràctica. S’embolica la correlació de forces d’un Estat democràtic on els jutges no poden ser omnipotents, els polítics tan incompetents o mentiders, alguns mitjans de comunicació tan poc objectius... i el conjunt de la població nerviosa i perduda entre tanta confusió en què sona a broma aquell aforisme llatí del “vox populi, vox Dei”.

Però no tot és tan negre. Ens queda l’estiu, les platges, la cervesa freda, les cases rurals, els restaurants, els càmpings... i la millor activitat de les feromones... LLUÍS SERRAT PAGÈS Subscriptor

Girona