L’islam a l’escola

Permetin-me mostrar l’encert de l’article “Un islam per a l’escola pública”, de Maite Gutiérrez, publicat a La Columna Coríntia (Opinió, 15/VIII/2018). Com a graduat en Estudis Àrabs amb amics musulmans i voluntari d’una oenagé que treballa amb molts emigrants musulmans, conec com la religió regula tots els aspectes de la vida dels musulmans i la condició necessària de rebre aquesta acceptació per integrar-se.

A l’article, sense deixar de “censurar determinats aspectes de l’islam que fomenten la violència i amenacen els valors democràtics”, adverteix que tampoc és tolerable fer els ulls grossos i “desentendre’s de la formació religiosa dels ciutadans musulmans per després lamentar que alguns han estat radicalitzats”.

I informa que mentre que a Espanya més de 12.000 alumnes reben classes de religió islàmica a l’escola pública, “a Catalunya ni un sol alumne té accés a aquestes classes a l’escola...”. També indica que fa cinc anys va saber d’una escola pública catalana que havia sol·licitat un professor de religió islàmica i no se’n va sortir perquè, segons Ensenyament, “les entitats musulmanes no es posaven d’acord en l’elecció del docent...”.

L’antropòloga Marta Alonso del Río oferia una informació semblant al llibre L’altra riba, premi Tarragonès d’Investigació Lucius Licinus Sura 2001. Segons la llei de Llibertat Religiosa, a Espanya hi ha quatre religions que tenen dret a ser impartides als centres d’ensenyament (catòlica, islàmica, jueva i evangèlica). “Malgrat això, actualment (2001) només sis centres a tot l’Estat i un a Catalunya imparteixen classes de religió islàmica”.

En dies en què tots ens preguntem què hauríem d’aprendre dels atemptats del 17 d’agost de l’any passat per evitar-los en un futur, la reflexió de Maite Gutiérrez ens ajudarà a completar tantes propostes sàvies i benintencionades com ja s’estan aportant.

ESTEVE SOLÀ SUGRAÑES Subscriptor Barcelona