Dolor afegit

Encara que costi de creure, hi ha estats del nostre entorn on quan una persona arriba a l’edat de jubilació rep un comunicat que li informa del dia que deixarà de treballar i passarà a cobrar la pensió. En aquests mateixos estats, quan uns pares tenen una criatura passen a gaudir directament del permís de paternitat en el mateix moment del part; sense haver de fer cap instància, i el seu fill (o filla) passa a estar inscrit com a ciutadà. No han de fer res per reclamar uns drets que són seus. Fins i tot pot ser que rebin al domicili un nou exemplar del carnet d’identitat o una nova targeta sanitària dies abans que caduqui. L’Estat treballa per als ciutadans, no com aquí, que sembla que és al revés.

No em vull imaginar tot el dolor injustificablement afegit pel que han hagut de passar els familiars i les víctimes ateses als hospitals pels atemptats d’ara fa un any. Reviure una vegada i una altra la brutal experiència viscuda quan complimenten cada formulari per veure reconegut els seus drets com a víctimes. Tot perquè l’Estat es miri uns documents que en tot moment han estat elaborats i custodiats per entitats, institucions i organismes que precisament constitueixen aquest Estat. Les víctimes es queixen d’haver-se sentit soles. Fan un ús massa políticament correcte de la llengua.

JORDI ZABALA SÁNCHEZ Rubí