Esperit de resiliència

Als polítics catalans els convé tenir un elevat esperit de resiliència. Paraules de l’expresident Puigdemont, que ho aconsella a tots els catalans que pateixen en primera o tercera persona situacions d’empresonament o d’exili. Però se’ns demana a tots. Per què? Per lluitar?

Quan he llegit les paraules del president Torra parlant que és l’hora de sacrificis i d’un nou primer d’octubre, m’he quedat molt afectada. Seria hora d’aprofitar el canvi en el Govern d’Espanya, crec. Insistir en una consulta consensuada amb l’Estat. Saber quin percentatge segueix una opció i una altra, i continuar el camí cap a una via o una altra. No tindrem pau si no ens respectem. Urgeix procedir a l’excarceració de tots els presos polítics i oferir la possibilitat de retorn dels exiliats amb la retirada prèvia de l’ordre de cerca i captura. No són terroristes, són polítics afectats pel 155 de la Constitució espanyola, tots ells pendents de judici. Res més.

President Torra, no pot vostè demanar a tothom el sacrifici que Puigdemont reclama. Crec que ambdós tenen una responsabilitat que no assumeixen de manera justa. Els seus ideals republicans no són compartits per un gran nombre de catalans, que ho viuen amb impotència. Callats, per raons òbvies. Només se senten les veus i conductes de l’oposició, amb actes a favor de la unitat d’Espanya.

Una part dels catalans estan patint i desconfiant del Govern, no els demanin més sacrificis. No volen governs a l’estranger, volen que es governi al Parlament de la Generalitat.

DOLORS DIVÍ ALASÀ

Mataró