La ciutat cremada

Recordeu aquella magnífica pel·lícula dels anys setanta, La ciutat cremada? Crec que ara podem aplicar-li el mateix títol a la nostra ciutat. Carteristes, lladres, drogoaddictes i borratxos, per una banda; i patinets, ciclistes, tauletes de fusta amb rodes i altres objectes rodants, que van per les voreres a velocitat de vertigen i que no respecten res. Gossos embrutant els carrers. Atracaments a pisos amb o sense persones dintre. Grafiters embrutant la ciutat com els dona la gana. Assalts a turistes. Botellots i sorolls a les nits, manters i una quantitat ingent de pidolaires, molts d’ells de màfies… Cal que segueixi?

En pocs dies ens han robat la cartera al mercat de la Boqueria i un ciclista ens ha fet un fort cop. En escridassar-lo, encara ens va ensenyar un dit i va esclatar a riure. No el vàrem poder identificar (van sense placa).

Si tot això no mereix el títol de “ciutat cremada”, li demano al Consistori que segueixi fent cine com Chicago, anys trenta o una extensa llista de films adients.

M’agradaria veure algun guàrdia urbà patrullant. Pregunteuho als soferts veïns de la Barceloneta o de Ciutat Vella, entre d’altres. En fi, l’Ajuntament està perdent per 10 a 0. I això que quan Ada Colau va sortir elegida va il·lusionar molt, però noi...

JOSEP AMADEO CAMAÑES Suscriptor Barcelona