El lector expone

Obrir o tancar la memòria

Espero que quan el dictador Franco hagi estat traslladat es continuï amb l’obertura de les altres fosses escampades per tot el territori nacional amb la finalitat de trobar més persones enterrades de qui no se’n sap la identitat.

Hi ha persones que són contràries a la localització de les fosses comunes. El seu argument és que “això obrirà velles ferides” o que “és per rancúnia o venjança”. Jo els diria que no tots els desapareguts i enterrats sense identificar ho són per la mateixa causa.

És cert que entre els enterrats en aquestes fosses ni ha que varen ser represaliats i/o assassinats, però també n’hi ha molts que varen ser soldats morts en combat. Alguns dels morts desapareguts eren soldats de lleva. D’altres eren persones grans o adolescents forçats a combatre. Un altre grup van anar-hi voluntàriament, conscients del que els podia passar, per defensar el govern democràtic elegit per la voluntat dels ciutadans. També n’hi ha per molts altres motius. El cas al qual jo vull referir-me és el dels voluntaris que varen morir en combat i no se sap si varen ser enterrats o no (segons la pressa de les tropes atacants per anar avançant).

Un d’aquests combatents voluntaris, conscients del que podria succeir substituint els combatents del front de batalla, era el meu pare. L’única vegada que em va veure va ser quan jo tenia dos mesos. Per tant jo no en tinc memòria, del meu pare. Aquesta memòria només serà possible amb la localització de les seves restes, que fa més de cinquanta anys que estic intentant localitzar. Consultats els diferents arxius militars de Salamanca, Àvila, Guadalajara i el Valle de los Caídos, la resposta és que no els en consten dades ni en tenen constància.

Als que s’oposen a obrir les fosses, els diré que per mi aquella guerra no es pot acabar fins que no localitzi les seves restes. No es tracta d’obrir noves ferides, es tracta de tancar les que encara queden obertes.

FLORIÀ GIRÓ I ALGUER

Arenys de Mar