Un estiu amb rates

Com cada estiu aprofito per anar a casa de la meva mare a Caldes d’Estrac, al Maresme, per passar un mes a la platja, un luxe avui dia. És una casa de família, on tots ens reunim i convidem els amics. El centre neuràlgic és la terrassa, davant del mar, a sobre del poble.

Però des de fa uns anys que ens venen a visitar per sorpresa convidats gens grats: les rates. No ratolins de camp, parlem de rates negres i grosses que es passegen per la terrassa quan cau la llum i que ens fan escapar enmig del sopar corrents a la cuina amb els nens i no tan nens atemorits. Avui qualsevol soroll a la terrassa ens posa els pèls de punta. Al matí següent la terrassa és un camp de flors de glicines i caques de rates, un gust per als sentits.

I tot això perquè entre la nostra casa i la confrontant hi ha un barranc propietat de l’Ajuntament que no es neteja en anys; bressol de rates i bestioles. L’Ajuntament no ho deu considerar un problema greu, ja que per molt que els veïns ens queixem any rere any el problema es repeteix.

Hem de prescindir de sortir a les nostres terrasses i jardins per por de les rates i de la falta de neteja de l’Ajuntament?

Els veïns volem arribar a casa i sentir-nos còmodes i sense por d’obrir les finestres, de menjar a l’aire lliure o baixar al jardí, sense que vinguin rates passejant-se davant dels nostres fills. Un cop més, els demano que compleixin amb el seu deure i desinfectin el poble de rates. No és un bon reclam estiuenc.

MERCEDES MAYA LAX

Caldes d’Estrac