El lector expone

Estima’t a tu mateixa, la lliçó més important

T’avergonyeixes de tu, del teu cos... no tens aquells ulls, aquella figura, aquella brillantor i seguretat que veus en els altres. Somies en ser tot allò que no ets, i et repeteixes constantment: si fos més llesta, si fos més prima, si fos més atrevida... no tindria problemes. Sents que és natural que els altres també s’avergonyeixen de tu i et costa tant de creure en tu mateixa que la resta tampoc no ho fa. De vegades no cal una paraula, ni un insult, sents que les mirades parlen per si soles i et diuen que no són capaces de dissimular la decepció que causes quan algú et mira. Et creus que mereixes el menyspreu, fins i tot l’insult, i tens la certesa que no pots ser estimada per ningú, i molt menys per tu mateixa. Et sents transparent, ningú et veu, ningú et mira, no et queixes, no fas soroll... i en aquest punt comença el fàstic, i amb ell la mort en vida.

És possible que no siguis la més bonica, ni la més llesta, ni la més àgil, però... qui ho és? Què fa que algú sigui millor que un altre? Uns ulls blaus? Un cos ossut? Un 10 a l’examen? Sovint darrere d’aquell cos hi ha hores de gimnàs; darrere d’aquell 10, sacrifici i estudi; darrere d’aquell estil, hores de botigues... i darrere d’un somriure, d’un caminar ferm i d’una esquena recta i segura, el que hi ha són moltes hores d’estimar-se un mateix, de saber-se perdonar els defectes i els errors.

Sentir-se dignes i mereixedors de ser estimats és possiblement l’art més difícil de dominar. Per això és vital que comencis ja a entrenar-te. El primer pas? Deixa de jutjar-te i dedica un somriure a les teves imperfeccions. Estima’t! És la lliçó per entrar a l’aula i començar aquest nou curs, la lliçó més important per sentir que existeixes i que estàs viva! CRISTINA GUTIÉRREZ LESTÓN

Santa Maria de Palautordera