Torra i la realitat

Ignorant els principis més bàsics de l’aritmètica, el president Quim Torra es nega a acceptar que l’independentisme no tingui la majoria social al nostre país. El que no diu el president és per quins set sous aquest col·lectiu ha crescut d’aquesta manera en els últims anys.

L’actual percentatge del 47,5% té la seva causa, principalment, en l’acceptació per part de la societat catalana de determinades falsedats que ens van fer creure. Tot i estar demostrat que no eren veritat, molta gent ja ha pres partit i no tornarà a la seva posició inicial, la d’un autogovern amb un alt grau d’autonomia. Entre d’altres, les balances fiscals i els seus suposats límits a Alemanya, l’acceptació internacional, la no fugida de les empreses, la negació de la fractura social, la viabilitat de la unilateralitat, i, la més gran, una Catalunya independent romandria a la UE, fals. Per tant, les regles del joc s’han vulnerat, s’han fet trampes.

No estic negant que, de vegades, no ens haguéssim de sentir menystinguts per algun dels Governs d’Espanya; n’hem tingut, de raons, per sentir-nos menyspreats; però mai han sigut suficients per tirar-nos al cap la pedra d’una independència que, ara ja tots ho sabem, ens portaria fora de la UE.

Potser hauríem d’intentar decidir el nostre futur des del pragmatisme i no des dels sentiments, quan aquests han sigut clarament manipulats. Millor ens aniria. JOSEP SANS HERNÁNDEZ Barcelona