Classes mitjanes

No per la manifestació regular dels mitjans de comunicació sobre el problema de la desigualtat i l’equilibri sostenible deixa de tenir sempre interès.

El problema de la gran desigualtat no és patrimoni d’Espanya, ni molt menys, ja que “...el 0,004% de la població mundial controla el 12% de la riquesa” (“Els ultrarics… i la resta”, Editorial, 6/IX/2018) . A Espanya, els ultrarics (patrimonis superiors als 30 milions) s’han triplicat els darrers deu anys .

Una de les causes principals del creixement de la desigualtat recau en els governs, que no han estat capaços d’utilitzar els ressorts regulatoris per redistribuir les rendes i el benestar social.

Estic entre els ciutadans considerats de classe mitjana, els meus ingressos els darrers 30 anys sempre han estat per sobre dels 50.000 euros anuals. La qual cosa em permet de discrepar sobre l’esforç de la societat que formem els no ultrarics i dels que l’editorial ens considera un apart especial: “…treballar a favor d’un equilibri sostenible, així com un marc una mica més folgat per a les classes mitjanes que sostenen l’economia”. És evident que l’IRPF pressiona, proporcionalment, més les classes mitjanes que les baixes, però aquestes ja venen pressionades pel baix nivell salarial i de pensions.

JOSEP MARTÍN I COLL Sant Cugat del Vallès Subscriptor