Una Diada sobiranista

Com en les darreres ocasions, la Diada ha estat sobiranista, convocada per l’ANC, Òmnium i altres entitats, amb una participació de prop d’un milió de persones, o menys segons altres controls. Malgrat tot, val a dir que novament ha estat una mobilització important, encara que es pot deduir un cert estancament, fins i tot reducció, comparant-la amb altres convocatòries. S’ha enfocat cap a la “llibertat dels presos polítics”.

El president Torra, fa uns dies, va dir que si la sentència del procés no és absolutòria obrirà “les portes de les presons”. Malgrat tot, després ha rectificat: “En tot cas ho ha de fer el jutge”. En els darrers discursos ha animat la presència al carrer de la ciutadania, fent lluita contra l’Estat fins a la celebració del judici. Afirma que arribarà fins al final, acatant tan sols les ordres del Parlament, l’únic al qual està sotmès.

En un moment en què per ambdues parts es planteja el “diàleg i la negociació”, que ja s’ha iniciat, per què es comença la casa per la teulada demanant d’entrada acords difícils d’aconseguir? Fer manifestacions de cara a la galeria (per als sobiranistes) dificulta la fita desitjada.

Cal altura de mires i mà esquerra, per ambdues parts, per arribar a enteses i acords, no provocant la marmota diària. Els catalans volem arribar com més aviat millor a la solució. Som els que sofrim les conseqüències de les desavinences.

FRANCESC BUIXEDA CABRÉ Santa Pau